Instal·lar-se a Andorra no es limita a obtenir una autorització d’immigració. Un projecte d’instal·lació es fa realitat quan una família disposa d’una llar: una casa comprada, un apartament reformat o un terreny on construir. I aquesta llar no és una simple adquisició. Al Principat, està sotmesa a un règim d’autorització prèvia, a un impost específic sobre la inversió estrangera, a normes urbanístiques comunals i a una professió d’arquitecte estrictament regulada.
Hem preparat aquest article amb Engage, despatx d’assessorament fiscal i jurídic establert a Andorra, per explicar com articular correctament la dimensió patrimonial i la dimensió construïda d’un projecte d’instal·lació, i per què l’ordre en què s’aborden totes dues pot tenir una incidència directa en el cost final.
A tenir en compte. A Andorra, la inversió immobiliària realitzada per una persona sotmesa al règim d’inversió estrangera requereix una autorització administrativa prèvia, llevat de les excepcions previstes per la llei. Aquest règim està regulat, entre altres textos, per la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. Una persona que acaba d’obtenir la residència també pot continuar sent considerada inversora estrangera mentre no pugui acreditar tres anys de residència efectiva en les condicions previstes per la normativa.
Per què l’habitatge és una de les primeres peces del projecte, i no l’última
En molts projectes d’instal·lació a Andorra, l’immoble apareix tard en la conversa. Primer es parla d’autorització de residència, fiscalitat personal, estructuració patrimonial i, en alguns casos, creació d’una societat. L’habitatge es tracta com una conseqüència: un cop instal·lats, ja es buscarà.
Tanmateix, aquesta seqüència pot resultar costosa per una raó senzilla. L’immoble no és únicament el punt final d’un projecte d’instal·lació. És una peça jurídica per si mateixa, sotmesa al seu propi règim d’autorització, a la seva pròpia fiscalitat i als seus propis límits quantitatius.
Tres aspectes, sovint poc anticipats, expliquen per què pot ser convenient invertir l’ordre habitual.
El primer és que una adquisició sotmesa al règim d’inversió estrangera requereix una autorització administrativa prèvia. No es tracta simplement d’un tràmit de registre posterior a la signatura.
El segon és que la llei limita el nombre de béns que pot posseir un inversor estranger i organitza aquest còmput durant un període determinat.
El tercer és que la condició d’estranger, a efectes d’aquesta normativa, no desapareix necessàriament el dia que s’obté la targeta de residència: es pot mantenir mentre la persona no pugui acreditar tres anys de residència efectiva i permanent durant els deu anys anteriors a la sol·licitud, segons les condicions previstes per la llei.
En altres paraules, una persona que acaba d’obtenir la residència a Andorra pot continuar estant sotmesa, per a la seva adquisició immobiliària, al règim d’inversió estrangera. En aquest cas, continuarà afectada per l’autorització prèvia, els límits quantitatius i la fiscalitat específica aplicable.
Descobrir aquestes restriccions després d’haver assumit un compromís contractual pot complicar considerablement una operació que s’hauria pogut analitzar amb antelació.
En canvi, qui comença estructurant el seu projecte immobiliari descobreix sovint que aquest també pot formar part de la seva estratègia de residència.
La inversió en béns immobles situats a Andorra és, de fet, una de les formes admeses d’inversió en actius andorrans per a la residència sense activitat lucrativa. Ben plantejada, una mateixa inversió pot respondre, per tant, a diversos objectius.
Residència i immobles: una relació més directa del que sembla
La residència sense activitat lucrativa, coneguda habitualment com a residència passiva, s’adreça a les persones que s’instal·len a Andorra sense exercir-hi una activitat professional. Es basa, entre altres condicions, en una obligació d’inversió en actius andorrans, entre els quals es poden incloure béns immobles.
El titular principal ha d’invertir de manera permanent i efectiva almenys un milió d’euros en una o diverses categories d’actius andorrans: béns immobles situats a Andorra, participacions en el capital de societats residents, instruments de deute o financers emesos per entitats residents, fons d’inversió de dret andorrà en les condicions previstes per la normativa, instruments de deute emesos per una administració pública andorrana, productes d’assegurança de vida que compleixin les condicions aplicables o altres actius admesos.
Aquest import es pot reduir a quatre-cents mil euros quan la inversió es realitza en les condicions previstes per al Fons d’Habitatge.
Hi ha, a més, una precisió especialment important per a qui es planteja invertir en immobles: quan la inversió en actius andorrans es realitza, totalment o parcialment, mitjançant béns immobles, s’ha de destinar un import superior a vuit-cents mil euros a cada unitat immobiliària adquirida, en les condicions previstes per la normativa.
Per tant, un apartament de sis-cents mil euros no compleix per si sol la condició d’inversió per la via immobiliària, independentment de la seva qualitat arquitectònica o de la seva ubicació.
| Obligació | Import a Andorra | Precisió |
|---|---|---|
| Inversió en actius andorrans | 1.000.000 € | Permanent i efectiva, en una o diverses categories admeses |
| Inversió a través del Fons d’Habitatge | 400.000 € | Import reduït en les condicions previstes per la normativa |
| Per unitat immobiliària adquirida | més de 800.000 € | Quan la inversió es realitza, fins i tot parcialment, mitjançant immobles |
| Import aplicable al titular principal | 50.000 € | Segons el règim vigent |
| Per persona a càrrec | 12.000 € | Segons el règim vigent |
| Termini per realitzar la inversió | 6 mesos | En les condicions i amb les possibles pròrrogues previstes per la normativa |
El calendari immobiliari i el calendari d’immigració s’han de coordinar. Això implica conèixer des del principi el temps real necessari per a una adquisició, però també, quan es planteja una construcció o una reforma, el temps necessari per estudiar-la i executar-la.
Aquesta és precisament una de les raons per les quals una anàlisi arquitectònica i un estudi de viabilitat abans de la compra poden resultar útils abans de comprometre’s definitivament amb un immoble.
Comprar a Andorra sent estranger: el règim complet
El principi establert per la normativa és clar: la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra requereix sempre autorització administrativa prèvia.
La inversió estrangera immobiliària a Andorra requereix, per tant, una autorització administrativa prèvia, concedida pel ministeri competent en matèria d’inversió estrangera. La llei preveu, tanmateix, determinades excepcions, especialment en les adquisicions per causa de defunció i en les derivades de la liquidació del règim matrimonial, que queden sotmeses al règim previst per a aquestes situacions específiques.
Qui es considera inversor estranger?
La definició és més àmplia que el significat habitual de la paraula «estranger».
S’hi inclouen, entre d’altres, les persones físiques no residents a Andorra, determinades persones jurídiques de nacionalitat estrangera i certes persones jurídiques andorranes amb participació estrangera en les condicions definides per la legislació.
També hi estan incloses les persones físiques residents a Andorra que realitzen una inversió immobiliària sense poder acreditar tres anys o més de residència efectiva i permanent durant els deu anys anteriors a la sol·licitud.
Aquest és un dels aspectes que més sorprenen: obtenir la residència no significa necessàriament deixar d’estar sotmès immediatament al règim d’inversió estrangera immobiliària.
Els límits quantitatius
Per a una persona física sotmesa a aquest règim, l’autorització prèvia s’emmarca dins de les condicions i els límits establerts per la normativa.
Entre aquests límits es preveu la possibilitat de posseir una parcel·la de terreny sobre la qual hi hagi construïda o s’hi hagi de construir una única casa unifamiliar; o una casa unifamiliar, dos apartaments, dos habitatges o dos estudis amb els seus annexos dins dels límits establerts per la llei; o sis places d’aparcament.
El còmput té en compte els béns i drets corresponents d’acord amb les regles aplicables, mentre que determinades adquisicions, especialment les derivades d’una defunció o de la liquidació del règim matrimonial, reben un tractament específic.
Per a qui es planteja adquirir un terreny amb l’objectiu de construir-hi una casa, la qüestió jurídica de l’adquisició s’ha d’analitzar paral·lelament a una segona pregunta: què es pot construir realment en aquesta parcel·la?
Dos terrenys de la mateixa superfície poden oferir possibilitats molt diferents en funció de la seva qualificació urbanística, geometria, pendent, accessos o condicionants naturals. Detallem aquests aspectes en el nostre article sobre què convé comprovar abans de comprar un terreny a Andorra per construir.
El que està expressament prohibit
La llei prohibeix determinades inversions estrangeres que tinguin per objecte la promoció immobiliària, entesa com l’adquisició o construcció d’immobles amb la finalitat de comercialitzar-los, llevat de les excepcions previstes per la normativa.
Entre altres supòsits, determinades promocions destinades al lloguer d’habitatges per a residència habitual i permanent que compleixin les condicions establertes per la llei, així com certes operacions situades en parròquies que hagin adaptat la seva planificació urbanística al marc legal aplicable, estan sotmeses a disposicions específiques.
També estan regulades o prohibides determinades estructures susceptibles de constituir frau de llei i, en les condicions previstes per la normativa, les inversions estrangeres immobiliàries destinades a apartaments turístics i a immobles que disposin d’una autorització d’habitatge d’ús turístic.
Aquest últim aspecte mereix una atenció especial per a qualsevol persona que contempli una inversió destinada al lloguer vacacional en una estació de muntanya.
Més enllà d’aquestes prohibicions específiques, l’autorització també es pot denegar en les situacions previstes per la legislació quan la inversió pugui afectar, entre altres aspectes, la sobirania, la seguretat, l’ordre públic i econòmic, el medi ambient, el mercat laboral o de l’habitatge o, de manera més àmplia, l’interès general del Principat.
El cost fiscal de l’adquisició
En realitzar una adquisició immobiliària com a inversor estranger, cal tenir en compte diverses càrregues fiscals.
La primera és l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària. El règim actualment aplicable preveu, entre altres, tipus del 6 % i posteriorment del 10 %, en funció de la naturalesa i la posició de la inversió dins dels límits definits per la normativa.
El segon component correspon a la fiscalitat aplicable a la transmissió immobiliària. Per tant, el cost final depèn de la situació del comprador, de la naturalesa de l’operació, de les inversions anteriors i de les normes aplicables a l’immoble de què es tracti.
Engage explica amb més detall aquests mecanismes i la seva incidència en una compra en el detall de la fiscalitat de l’adquisició immobiliària a Andorra.
| Què implica l’adquisició | Regla a Andorra | Conseqüència pràctica |
|---|---|---|
| Autorització prèvia | Obligatòria per a les inversions estrangeres afectades | Llevat de les excepcions previstes per la llei |
| Impost sobre la inversió estrangera | 6 % i posteriorment 10 % segons els casos | S’ha d’integrar des de l’anàlisi de l’operació |
| Fiscalitat de la transmissió | Segons el règim aplicable | Es merita amb l’adquisició |
| Nombre de béns posseïts | Limitat | S’han de tenir en compte les adquisicions successives |
| Promoció immobiliària | Prohibida o regulada segons les situacions | Excepcions previstes per la normativa |
| Habitatge d’ús turístic | Restriccions específiques | S’ha de verificar abans d’invertir |
A aquesta fiscalitat s’hi suma, naturalment, l’economia pròpia del projecte arquitectònic.
En una construcció nova, el preu del terreny és només una part del pressupost. Excavacions, murs de contenció, construcció, estudis, honoraris tècnics, equipaments i urbanització exterior poden representar una part important de la inversió.
En una reforma, l’estat de l’edifici, l’estructura, les instal·lacions existents i el nivell de transformació desitjat tenen el mateix pes.
Per això, el pressupost s’ha d’estudiar com un conjunt des del principi. Desenvolupem aquest enfocament amb més detall en el nostre article dedicat a controlar el pressupost d’una obra a Andorra.
Construir o reformar a Andorra: construir a la muntanya no és construir en qualsevol lloc
Un cop adquirit el terreny o identificat l’immoble, el projecte canvia de naturalesa i d’especialistes.
La qüestió deixa de ser únicament patrimonial. Passa a ser tècnica, arquitectònica, normativa i comunal.
És en aquest moment quan l’arquitecte intervé per analitzar el potencial de l’immoble o del terreny, dissenyar el projecte i desenvolupar la documentació necessària per als tràmits administratius quan correspongui.
El pla d’urbanisme parroquial
Cada comú disposa del seu Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i de les normes que l’acompanyen.
La conformitat d’un projecte s’ha d’analitzar d’acord amb aquests documents, però també respecte del marc general aplicable al Principat.
El Reglament de construcció constitueix un dels principals textos nacionals de referència. Defineix, entre altres aspectes, paràmetres de construcció i habitabilitat, així com procediments relacionats amb les sol·licituds d’edificació i la seva autorització.
Per tant, en un terreny s’han d’analitzar l’edificabilitat, les alçades, els reculaments, els usos, la implantació, però també la geometria i la topografia reals de la parcel·la.
La superfície cadastral no és suficient per determinar què serà possible construir.
La llicència prèvia
Les obres de nova construcció, ampliació, determinades modificacions que afectin l’estructura o les obertures exteriors, els moviments de terres, demolicions i altres actuacions previstes per la normativa estan sotmeses als procediments d’autorització corresponents.
La documentació necessària i el procediment aplicable depenen, per tant, de la naturalesa exacta del projecte.
Aquests tràmits no són independents del disseny. Formen part del mateix desenvolupament del projecte arquitectònic.
Expliquem amb més detall aquesta seqüència —viabilitat, disseny, desenvolupament tècnic, tràmits administratius, consulta a empreses i obra— en el nostre article dedicat a les etapes d’un projecte d’arquitectura a Andorra.
L’arquitecte inscrit al Col·legi
L’exercici de la professió d’arquitecte a Andorra està regulat.
Els arquitectes habilitats figuren, entre altres registres, al Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra, i els documents professionals sotmesos a visat col·legial han de seguir els procediments aplicables abans de la seva presentació davant l’Administració.
La col·laboració amb un arquitecte estranger continua sent possible, però no substitueix les obligacions corresponents als actes professionals regulats a Andorra.
En un projecte d’habitatge, això significa, a més, que la feina de l’arquitecte no es limita a produir una imatge o un plànol.
En el marc d’una construcció nova de xalet a Andorra, l’estudi comença pel terreny: normativa, pendent, accessos, orientació, vistes, entorn construït i condicionants tècnics. El projecte arquitectònic es desenvolupa després a partir d’aquestes dades.
El risc d’allaus
La cartografia reglamentària de riscos naturals també pot condicionar de manera important l’edificabilitat i el disseny d’un projecte.
En determinades zones exposades, la normativa imposa prescripcions específiques que poden afectar la implantació, l’estructura o certs elements arquitectònics de l’edifici.
El més important per al comprador no és conèixer de memòria totes aquestes disposicions.
És entendre que el risc natural s’ha d’estudiar abans de fixar el disseny.
Segons la zona i la naturalesa del projecte, les façanes exposades, les obertures, les cobertes, xemeneies, voladissos o altres elements poden quedar sotmesos a prescripcions específiques.
Aquestes normes no són restriccions teòriques.
Expliquen per què un habitatge concebut per a un terreny pla o un entorn molt diferent no es pot traslladar necessàriament tal qual a una parcel·la de muntanya a Andorra.
També expliquen per què l’elecció del terreny, sovint feta principalment en funció de les vistes i del preu, convé confrontar-la molt aviat amb una lectura arquitectònica i normativa.
L’objectiu no és simplement saber si la parcel·la és «edificable».
Es tracta d’entendre quin projecte s’hi pot desenvolupar realment.
La mateixa lògica s’aplica als edificis existents.
Quan es tracta d’una reforma de xalet o apartament a Andorra, primer cal entendre l’edifici: estructura, distribució, obertures, instal·lacions, llum, circulacions i possibilitats de transformació.
Per tant, una reforma no comença necessàriament pels materials o els acabats. Comença per la lectura de l’existent.
Finalment, queda el calendari.
El contingut dels projectes de nova construcció, reforma, ampliació o rehabilitació, així com la documentació necessària per a les sol·licituds administratives corresponents, s’integra dins del marc normatiu aplicable.
Una obra a Andorra té, per tant, els seus propis terminis administratius.
Quan un projecte immobiliari es desenvolupa paral·lelament a un procediment de residència o d’inversió, aquests diferents calendaris s’han de coordinar des del principi.
Cas pràctic: quan l’ordre de les operacions marca la diferència
Cas fictici, a títol il·lustratiu.
Matthias, empresari industrial, i un xalet per reformar en alçada
Matthias, de cinquanta-dos anys, ven la majoria del seu grup industrial i decideix instal·lar-se a Andorra amb la seva parella i la seva filla. Deixarà d’exercir una activitat operativa i s’orienta cap a una residència sense activitat lucrativa.
Troba un xalet antic en alçada que l’enamora, amb una gran terrassa orientada al sud, a la venda per nou-cents cinquanta mil euros, i vol reformar-lo profundament i ampliar-lo.
En l’escenari en què primer es compromet i després s’informa, apareixen successivament diversos obstacles.
No s’ha anticipat l’autorització d’inversió estrangera.
El projecte d’ampliació modifica l’estructura i les obertures exteriors, de manera que requereix les autoritzacions i el projecte tècnic corresponents.
A més, la façana que volia obrir més està sotmesa a condicionants reglamentaris relacionats amb l’emplaçament, fet que obliga a revisar una part de la seva intenció arquitectònica.
En l’escenari en què el projecte s’analitza prèviament, la seqüència s’inverteix.
Un arquitecte habilitat examina la parcel·la, les normes urbanístiques i els condicionants de l’emplaçament abans del compromís definitiu.
Paral·lelament, la dimensió patrimonial calibra l’adquisició perquè la inversió immobiliària sigui coherent amb les condicions de la residència prevista.
La sol·licitud d’autorització d’inversió estrangera es tramita en el moment adequat i el pressupost integra des del principi tant la fiscalitat de l’adquisició com les principals conseqüències tècniques del projecte.
Aquesta anàlisi prèvia permet anticipar la fiscalitat, comprovar els llindars aplicables, coordinar els diferents calendaris i desenvolupar l’arquitectura a partir dels condicionants reals de l’immoble.
L’ambició del projecte no ha canviat.
Només ha canviat l’ordre en què s’han plantejat les preguntes, i aquest ordre ha permès preservar millor tant el pressupost com l’arquitectura.
La seqüència adequada, pas a pas
- Determinar la vostra situació respecte de la inversió estrangera. No resident, resident des de fa menys de tres anys, societat andorrana amb participació estrangera: la qualificació determina el règim aplicable, els tràmits necessaris i la fiscalitat corresponent.
- Definir la via de residència i el seu calendari. Quan es contempla una residència sense activitat lucrativa, les seves condicions d’inversió i els terminis corresponents s’han d’integrar en l’estratègia global.
- Analitzar el terreny o l’edifici abans de comprometre’s definitivament. Classificació urbanística, edificabilitat, topografia, servituds, accessos, riscos naturals i potencial de transformació poden modificar considerablement l’interès real d’un immoble.
- Presentar la sol·licitud d’autorització d’inversió estrangera quan sigui necessària. Aquest tràmit s’ha de realitzar en el moment previst per la normativa i abans d’executar la inversió corresponent.
- Pressupostar la fiscalitat de l’adquisició. L’impost sobre la inversió estrangera i les altres càrregues relacionades amb la transmissió s’han d’integrar en el cost real de l’operació.
- Desenvolupar el projecte arquitectònic i tramitar les autoritzacions necessàries. El projecte pot ser redactat pels professionals habilitats, sotmès als procediments i visats aplicables i presentat davant les administracions competents abans de l’inici de les obres.
Els errors que més costen
Pensar que la targeta de residència posa fi automàticament a la condició d’inversor estranger. El règim es pot continuar aplicant mentre no es compleixin les condicions relatives a la durada de la residència.
Comprar diversos béns sense comprovar el còmput aplicable. Les adquisicions successives s’han d’analitzar respecte de les limitacions previstes pel règim d’inversió estrangera.
Preveure una explotació turística de l’immoble sense comprovar-ne la compatibilitat amb la normativa. Un model econòmic basat en el lloguer turístic s’ha de confrontar amb les restriccions legals aplicables abans de l’adquisició.
Dissenyar el projecte abans d’estudiar el terreny i la normativa. Una façana envidrada orientada cap al pendent, una coberta en voladís, una ampliació aigües amunt o una excavació important poden quedar fortament condicionades per les característiques de l’emplaçament i les regles aplicables.
En tots aquests casos, corregir el projecte tard sol costar molt més temps i diners que fer les comprovacions necessàries al principi.
La inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra requereix sempre autorització administrativa prèvia, que concedeix el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera.
Aquest principi està establert per la legislació andorrana relativa a la inversió estrangera immobiliària.
Dos professions, un mateix calendari
Aquest article neix d’una constatació compartida amb Engage, despatx d’assessorament fiscal i jurídic establert a Andorra: els projectes que es compliquen gairebé mai no ho fan únicament per la qualitat de l’immoble o del projecte arquitectònic. Sovint es compliquen per l’ordre en què s’han abordat les diferents operacions.
La complementarietat és senzilla de resumir.
Studio Tamy intervé en la lectura arquitectònica i urbanística de l’immoble o del terreny, la seva viabilitat, el disseny del projecte i, segons la missió contractada, el seu desenvolupament tècnic i administratiu i el seguiment fins a l’obra.
Engage defineix la situació de l’inversor, la via de residència, l’autorització d’inversió estrangera i la fiscalitat de l’adquisició.
Ambdues professions no se substitueixen entre si.
Es creuen dins d’un mateix calendari.
I és precisament aquesta coordinació prèvia la que permet evitar que una decisió patrimonial comprometi el projecte arquitectònic, o que un condicionant arquitectònic descobert massa tard posi en qüestió la viabilitat econòmica de l’adquisició.
Teniu un projecte d’instal·lació a Andorra? Parleu-nos de la seva dimensió arquitectònica i poseu-vos en contacte amb Engage per definir-ne el marc fiscal i jurídic.
Com més aviat es plantegin aquestes qüestions, millor.
Preguntes freqüents
Puc comprar un immoble a Andorra abans d’obtenir la residència?
Sí. Tanmateix, l’operació pot quedar sotmesa al règim d’inversió estrangera. Quan es requereix una autorització administrativa prèvia, aquesta s’ha d’obtenir en les condicions previstes per la normativa abans de realitzar la inversió.
Un cop resident, continuo estant sotmès a aquest règim?
Pot ser així mentre no pugueu acreditar tres anys o més de residència efectiva i permanent durant el període de referència previst per la legislació.
Obtenir una targeta de residència no significa, per tant, sortir automàticament del règim d’inversió estrangera immobiliària.
Quants immobles puc posseir?
Per a una persona física sotmesa al règim corresponent, la legislació estableix límits quantitatius específics.
Aquests preveuen, segons els casos, una parcel·la amb una única casa unifamiliar, una casa unifamiliar, dos apartaments, habitatges o estudis amb els seus annexos dins dels límits aplicables, o sis places d’aparcament.
La situació s’ha d’analitzar tenint en compte l’estatus de l’inversor i les seves possibles adquisicions anteriors.
Quin és el cost fiscal d’una adquisició?
La inversió estrangera immobiliària està sotmesa a una fiscalitat específica els tipus de la qual poden arribar, entre altres, al 6 % i posteriorment al 10 %, segons les situacions previstes per la normativa.
A aquesta fiscalitat s’hi poden afegir altres impostos i despeses relacionades amb la transmissió immobiliària.
Per tant, el cost real d’una adquisició s’ha de calcular a partir de la situació concreta del comprador i de l’immoble previst.
És suficient una compra immobiliària per obtenir la residència sense activitat lucrativa?
Pot contribuir a complir les condicions d’inversió, sempre que es respectin els llindars i les normes aplicables.
La inversió global ha d’assolir l’import previst pel règim de residència corresponent i, quan la inversió es realitza mitjançant béns immobles, també es poden aplicar llindars específics a cada unitat adquirida.
Per tant, l’operació immobiliària s’ha de plantejar conjuntament amb l’estratègia de residència.
Puc llogar el meu immoble com a lloguer vacacional?
Les inversions estrangeres immobiliàries destinades a determinats habitatges d’ús turístic estan sotmeses a restriccions específiques.
Un projecte l’equilibri econòmic del qual depengui del lloguer turístic s’ha de verificar jurídicament abans de l’adquisició.
Pot fer els plànols el meu arquitecte habitual de l’estranger?
La col·laboració amb un arquitecte estranger continua sent possible.
Tanmateix, quan un projecte implica actes professionals regulats i s’ha de presentar davant les administracions andorranes, s’han de respectar les obligacions relatives a l’exercici professional al Principat i als eventuals visats.
Per tant, un arquitecte habilitat a Andorra pot col·laborar amb un professional estranger, assumint localment les missions i responsabilitats que corresponguin.
Nota informativa
La informació presentada en aquest article es facilita amb caràcter general sobre la base del marc aplicable en la data de publicació. No constitueix assessorament jurídic o fiscal individualitzat ni un estudi de viabilitat arquitectònica o urbanística aplicable a un immoble concret.
Les normes en matèria d’immigració, inversió estrangera, fiscalitat, urbanisme i construcció poden evolucionar. Per tant, la situació de cada comprador, parcel·la i edifici ha de ser analitzada individualment pels professionals competents.