El disseny d’interiors sovint s’associa a materials, colors, mobles o il·luminació.
Tots aquests elements són importants, però arriben després d’una pregunta més essencial:
com ha de funcionar l’espai?
Un habitatge, un hotel, un restaurant, una oficina o un comerç poden tenir materials excel·lents i mobles de qualitat. Si la distribució, la circulació, la llum o la relació entre els usos no estan ben resoltes, l’espai continuarà funcionant malament.
A Studio Tamy entenem l’interiorisme com una continuació de l’arquitectura.
Des de l’organització general fins al detall d’una prestatgeria, l’objectiu és construir una mateixa lògica espacial.
1. Dissenyar primer els usos, no l’estil
Abans de parlar de materials, convé entendre com s’utilitzarà realment l’espai.
En un habitatge, això implica analitzar els hàbits quotidians, la relació entre espais comuns i privats, les necessitats d’emmagatzematge, la manera de cuinar, treballar, rebre convidats o descansar.
En un restaurant, entren en joc el recorregut de clients i personal, el servei, l’acústica, la il·luminació i la relació entre sala, cuina i zones tècniques.
En una oficina, importen la concentració, les reunions, la confidencialitat, la col·laboració i la capacitat d’adaptació.
Cada projecte necessita una resposta diferent.
Per això, l’interiorisme no hauria de començar amb una imatge de referència, sinó amb una lectura precisa dels usos i de les persones que ocuparan l’espai.
2. La distribució és la primera eina del projecte
Canviar una distribució pot transformar un interior molt més que canviar-ne tots els materials.
Moure una porta, modificar una circulació o relacionar dues estances pot permetre guanyar llum, superfície útil o sensació d’amplitud sense augmentar els metres quadrats.
Una bona distribució busca reduir espais residuals i donar a cada estança les proporcions adequades.
També ha de pensar en els moviments.
Com s’hi entra?
Què es veu primer?
Com es passa d’una zona a una altra?
Quins espais necessiten privacitat?
Quins recorreguts cal evitar?
En projectes de reforma, treballar sobre la distribució també implica dialogar amb l’estructura existent, els conductes, les baixants, la façana i les instal·lacions.
La planta mai és únicament una composició gràfica. És l’organització física de la vida dins de l’espai.
3. Treballar la llum natural abans d’afegir il·luminació artificial
La llum canvia completament la percepció d’un interior.
Abans de definir lluminàries, convé estudiar l’orientació, les obertures existents, la profunditat de les estances i la manera com la llum natural travessa l’espai.
Una nova distribució pot permetre que una estança interior rebi llum des d’una altra zona.
Un material clar pot reflectir-la.
Una superfície més fosca pot crear profunditat.
Una obertura interior pot mantenir una separació funcional sense bloquejar completament la llum.
La il·luminació artificial arriba després com una capa complementària.
No hauria de consistir únicament a repartir focus pel sostre.
Llum general, il·luminació de treball, llum indirecta i lluminàries decoratives poden respondre a funcions diferents.
L’objectiu és crear una jerarquia lumínica, no il·luminar-ho tot de la mateixa manera.
4. Triar els materials com un sistema
Una col·lecció de materials bonics no garanteix un bon interior.
El més important és com es relacionen entre ells.
Pedra, fusta, metall, ceràmica, teixits o revestiments tenen color, textura, brillantor, gruix, junta i una manera específica d’envellir.
El projecte ha de decidir on comença i acaba cada material, com es troben dues superfícies i quins elements han de destacar.
A Andorra, els materials també han de respondre a condicions concretes d’ús.
Entrades exposades a neu o humitat, habitatges de muntanya, hotels amb gran rotació o restaurants sotmesos a un ús intens requereixen solucions diferents.
La durabilitat forma part del disseny.
Un interior coherent no necessita necessàriament molts materials. Sovint necessita pocs materials ben triats i ben detallats.
5. El mobiliari a mida es pot convertir en arquitectura
Un moble no sempre s’ha d’entendre com un objecte afegit després del projecte.
Pot formar part de la mateixa arquitectura.
Una biblioteca pot separar dos espais.
Un banc pot integrar emmagatzematge.
Un armari pot corregir una geometria irregular.
Una cuina pot organitzar la relació entre diverses estances.
Un capçal pot incorporar il·luminació, instal·lacions i tauletes.
El mobiliari a mida permet aprofitar racons i treballar amb dimensions que el mobiliari estàndard no sempre pot resoldre.
També ajuda a mantenir una continuïtat entre arquitectura i interior.
Això no significa dissenyar-ho tot a mida.
La clau és identificar quins elements necessiten formar part de l’espai i quins funcionen millor com a objectes independents.
6. El mobiliari de disseny també forma part del projecte
L’interiorisme també pot incorporar mobles, llums i objectes dissenyats per autors i fabricants especialitzats.
Una bona peça de mobiliari pot aportar confort, proporció, materialitat i caràcter durant dècades.
Però escollir mobiliari de disseny no hauria de consistir a acumular peces recognoscibles.
Una cadira, una làmpada o una taula han de respondre primer a l’espai i a l’ús.
En molts projectes és interessant combinar elements dissenyats a mida amb peces de catàleg seleccionades amb cura.
El mobiliari a mida resol l’arquitectura específica del lloc.
Les peces independents aporten flexibilitat, permeten que l’espai evolucioni i poden introduir objectes amb identitat pròpia.
L’equilibri entre tots dos acostuma a produir interiors més rics que intentar dissenyar-ho absolutament tot.
7. Emmagatzematge: una part invisible d’un bon interior
Una fotografia d’arquitectura pot funcionar perfectament sense mostrar un abric, una aspiradora, una maleta o una cistella de roba.
La vida quotidiana sí que necessita espai per a tots aquests elements.
L’emmagatzematge s’hauria de pensar des de les primeres fases.
En un habitatge, convé estudiar armaris d’entrada, roba, bugaderia, rebost, material esportiu, neteja i objectes d’ús ocasional.
En un hotel, restaurant, comerç o oficina apareixen altres necessitats: magatzems, equips, documentació, roba de treball, residus o material tècnic.
Un bon emmagatzematge no consisteix simplement a omplir les parets d’armaris.
Ha d’estar situat allà on s’utilitza allò que conté.
Quan està ben integrat, desapareix visualment i permet que la resta de l’espai funcioni amb més claredat.
8. Confort també significa acústica, temperatura i tacte
Un interior no es percep únicament amb la vista.
L’acústica pot canviar completament l’experiència d’un restaurant, una oficina o un habitatge.
Les superfícies dures reflecteixen el so. Cortines, teixits, catifes, mobiliari i determinats revestiments poden contribuir a absorbir-lo.
La temperatura també forma part de l’arquitectura interior.
La posició de radiadors, terra radiant, climatització o ventilació influeix en la distribució i en els detalls.
Fins i tot el tacte importa.
Una maneta, un passamà, un taulell o un paviment són elements amb els quals hi ha contacte físic cada dia.
Dissenyar un interior implica treballar també aquestes dimensions menys visibles del confort.
9. Integrar les instal·lacions en lloc d’ocultar-les al final
Electricitat, calefacció, ventilació, climatització, fontaneria, audiovisuals i domòtica necessiten espai.
Si s’estudien tard, apareixen reixetes, registres, interruptors o equips allà on queda lloc.
Si formen part del projecte des del principi, es poden integrar d’una manera molt més coherent.
La posició d’una lluminària s’ha de relacionar amb el mobiliari.
Una reixeta de ventilació es pot integrar en una fusteria.
Les preses elèctriques han de respondre als usos reals.
Els equips audiovisuals necessiten preveure cablejat i ventilació.
El bon detall acostuma a sorgir quan arquitectura, mobiliari i instal·lacions es dissenyen conjuntament.
10. Una identitat diferent per a un habitatge, un hotel, un restaurant o una oficina
Els principis de l’interiorisme poden ser comuns, però els objectius canvien segons el projecte.
En un habitatge, la identitat ha de poder conviure amb les persones que l’habiten durant anys.
En un hotel, a més de l’experiència de l’hoste, importen la resistència, el manteniment, la neteja i la repetició de determinades solucions.
En un restaurant, l’interior participa directament en l’experiència del client i en la identitat de l’establiment.
En un comerç, distribució, il·luminació i mobiliari poden influir en la manera de recórrer i comprendre els productes.
En una oficina, l’espai també comunica la cultura d’una empresa.
L’interiorisme no consisteix, doncs, a aplicar un estil recognoscible a tots els projectes.
Consisteix a trobar la identitat adequada per a cada lloc i cada ús.
11. Del concepte al detall i del detall a l’obra
Un projecte d’interiorisme no s’acaba quan s’aproven unes imatges.
La qualitat final depèn de com es desenvolupen les decisions fins a l’execució.
Plànols, alçats, detalls de fusteria, trobades de materials, il·luminació, mostres, prototips i coordinació tècnica permeten transformar una intenció en un espai construït.
També és durant aquest desenvolupament quan es controla millor el pressupost.
Com expliquem al nostre article “Com controlar el pressupost d’una obra a Andorra”, com més precisa és la definició del projecte, més fiables són les ofertes de les empreses i menor és el marge per a interpretacions durant l’obra.
Les mostres físiques tenen aquí un paper important.
Un color en una pantalla mai és exactament un color aplicat sobre una paret.
La mateixa pedra canvia segons l’acabat.
Dues fustes aparentment similars poden produir resultats molt diferents.
Abans d’executar, convé poder veure, tocar i comparar.
Dissenyar des de l’espai fins a l’objecte
Per a nosaltres, l’arquitectura interior no comença en el moment d’escollir un sofà i tampoc s’acaba quan es decideix el color de les parets.
Comença amb la manera d’habitar o utilitzar un lloc.
Després apareixen distribució, llum, materials, instal·lacions, mobiliari a mida i peces independents.
Cada decisió treballa a una escala diferent, però totes formen part del mateix projecte.
Aquesta continuïtat entre arquitectura, interior i objecte és la que permet construir espais coherents.
A Studio Tamy treballem d’aquesta manera tant en habitatges com en hotels, restaurants, comerços i espais de treball: de l’espai general al detall, i del detall de nou al conjunt.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre interiorisme i decoració?
La decoració treballa principalment amb elements com mobiliari, colors, tèxtils i objectes. L’interiorisme pot intervenir també en la distribució, il·luminació, materials, mobiliari integrat i instal·lacions, coordinant l’espai d’una manera més global.
Cal fer una reforma completa per treballar l’interiorisme?
No. Alguns projectes requereixen modificar completament la distribució i les instal·lacions. En altres, una intervenció més selectiva sobre il·luminació, materials, mobiliari i determinats elements pot transformar significativament l’espai.
El mobiliari a mida sempre és millor que el mobiliari de catàleg?
No. Compleixen funcions diferents. El mobiliari a mida és especialment útil quan s’ha d’adaptar a una geometria, integrar emmagatzematge o formar part de l’arquitectura. Les peces independents ofereixen flexibilitat i permeten incorporar mobles dissenyats específicament com a objectes.
Quan hauria de començar el projecte d’interiorisme?
Com més aviat millor, especialment si hi ha una reforma. Distribució, il·luminació, instal·lacions, materials i mobiliari estan relacionats; treballar aquests temes des de l’inici evita decisions incompatibles o modificacions tardanes.