Arquitectes a Andorra

Depèn de la naturalesa i l’abast dels treballs. Una obra nova, una ampliació, una modificació estructural o molts projectes sotmesos a autorització requereixen la intervenció de professionals habilitats i la preparació de la documentació tècnica corresponent. Algunes actuacions considerades obres menors poden, en canvi, no requerir la intervenció d’un tècnic. Abans d’iniciar qualsevol projecte de construcció o reforma a Andorra, és recomanable comprovar el règim aplicable davant del Comú corresponent. Studio TAMY analitza aquestes condicions des de les primeres fases per determinar els tràmits necessaris.

Abans de presentar una sol·licitud, el projecte s’ha d’estudiar d’acord amb el POUP de la parròquia corresponent, la normativa nacional i, segons la ubicació, les possibles restriccions específiques. La documentació necessària dependrà del tipus d’actuació: obra nova, reforma, ampliació, modificació de façana, intervenció estructural o canvi d’ús, entre d’altres. L’arquitecte pot preparar i coordinar la documentació arquitectònica i tècnica i acompanyar-ne la tramitació davant del Comú. L’atorgament de les autoritzacions i els terminis de tramitació depenen, però, de les administracions competents.

El Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) és l’instrument urbanístic propi de cada parròquia. Defineix, entre altres aspectes, els usos del sòl, les possibilitats d’edificació i els paràmetres urbanístics aplicables a cada parcel·la. Per conèixer el potencial real d’un terreny no n’hi ha prou amb saber-ne la superfície. Cal analitzar-ne la classificació urbanística, les normes aplicables a la zona, l’entorn i les possibles limitacions específiques. Un estudi de viabilitat arquitectònica i urbanística permet fer aquesta anàlisi abans de desenvolupar un projecte i, idealment, abans de comprar el terreny.

Un projecte d’arquitectura es desenvolupa progressivament. Segons la missió contractada, pot incloure l’estudi de viabilitat, el disseny arquitectònic, l’avantprojecte, el desenvolupament tècnic, els tràmits administratius, la consulta d’empreses i la direcció i seguiment de l’obra. Aquestes fases permeten transformar una idea inicial en un projecte tècnicament viable i adaptat al pressupost, al lloc i a les necessitats dels usuaris. L’abast exacte de la missió depèn de la naturalesa i complexitat de cada projecte i es defineix amb el client abans d’iniciar els treballs.

El pressupost depèn de nombrosos factors: característiques del terreny o de l’immoble existent, accessibilitat de l’obra, superfícies, nivell d’acabats, instal·lacions, fusteries, materials i complexitat arquitectònica. Un projecte es pot dissenyar a partir d’una dotació pressupostària definida amb el client. El paper de l’arquitecte consisteix aleshores a buscar el millor equilibri entre programa, superfícies, solucions constructives, materials i nivell d’acabats, proposant els ajustos necessaris durant el procés de disseny. Quan el programa previst i el pressupost disponible no són compatibles, és preferible detectar-ho des dels primers estudis i adaptar el projecte en lloc de basar-se únicament en un preu genèric per metre quadrat.

La durada depèn del tipus de projecte, la seva complexitat, l’estat de l’edifici o del terreny, els estudis necessaris, els tràmits administratius, la contractació de les empreses i l’abast de les obres. Una reforma interior i la construcció d’un xalet nou no tenen, evidentment, el mateix calendari. L’arquitecte pot establir una planificació provisional des de les primeres fases i identificar les principals etapes del projecte. Els terminis administratius, els de les empreses o determinats factors externs poden, però, evolucionar durant el procés.

Els honoraris depenen, entre altres factors, de la naturalesa del projecte, la seva superfície, la seva complexitat i, especialment, de l’abast de la missió confiada a l’arquitecte. Un estudi de viabilitat, una missió exclusivament de disseny o un acompanyament complet fins a la recepció de l’obra corresponen a serveis diferents. A Studio TAMY, l’abast de la missió i els honoraris corresponents es defineixen en una proposta prèvia perquè el client pugui identificar clarament els serveis inclosos abans d’iniciar el projecte.

Segons la missió contractada i les obligacions aplicables al projecte, l’arquitecte pot assumir la direcció arquitectònica i el seguiment de l’execució, participar en reunions d’obra, comprovar la coherència dels treballs amb el projecte, revisar decisions tècniques i acompanyar el client en les decisions que sorgeixin durant la construcció. L’obra és, en qualsevol cas, un treball col·lectiu en què intervenen diferents empreses i professionals especialitzats. El paper exacte de l’arquitecte, així com les seves responsabilitats i les dels altres intervinents, es defineixen segons la missió contractual i el marc normatiu aplicable al projecte.

Sí. Una reforma pot transformar profundament un habitatge sense necessitat d’intervenir necessàriament en la seva estructura: redistribució interior, connexió entre espais quan sigui possible, cuina, banys, fusteries, il·luminació, instal·lacions, emmagatzematge o materials poden modificar considerablement la manera d’habitar un apartament o un xalet. Tot i això, fins i tot una reforma interior pot estar sotmesa a determinats tràmits segons la naturalesa de les actuacions previstes. Una anàlisi prèvia permet identificar les transformacions possibles, les limitacions tècniques i les eventuals autoritzacions necessàries abans de començar les obres.

Abans de comprar, convé analitzar l’immoble més enllà del seu aspecte estètic: normativa urbanística, possibilitats de transformació, estat general, estructura, accessos, orientació, llum natural, instal·lacions, comunitat de propietaris i abast previsible de les obres poden influir considerablement en el futur projecte. En el cas d’un terreny, l’anàlisi de la seva edificabilitat i de les normes del POUP és especialment important. Un estudi arquitectònic abans de la compra és una ajuda a la presa de decisions. No substitueix, però, les comprovacions jurídiques, cadastrals, fiscals o notarials que corresponen als professionals competents.

Sí. Pierre Fauré, arquitecte de Studio TAMY, està inscrit al Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) i figura entre els arquitectes en exercici. Aquesta inscripció permet exercir la professió regulada d’arquitecte a Andorra i assumir les missions professionals corresponents. Per al client, treballar amb un arquitecte habilitat a Andorra també permet disposar d’un interlocutor que coneix el context normatiu, administratiu i constructiu local.

Sí. Segons les necessitats del projecte, Studio TAMY pot intervenir des dels primers estudis de viabilitat fins al disseny, els tràmits administratius, el desenvolupament tècnic, la consulta d’empreses i el seguiment de l’obra. Aquesta continuïtat permet mantenir una mateixa lògica arquitectònica durant tot el procés i acompanyar les decisions que apareixen durant l’execució. També es pot definir una missió més limitada quan el client només necessita determinades fases. L’abast de la nostra intervenció es defineix abans de començar cada projecte.

Studio TAMY acompanya els seus clients en català, castellà, francès i anglès. Aquest enfocament multilingüe és especialment útil a Andorra, on un projecte pot implicar un client estranger, empreses locals, tècnics i diferents administracions. El nostre objectiu és que el client pugui comprendre les decisions arquitectòniques, tècniques i pressupostàries del seu projecte en una llengua que domini, alhora que assegurem la comunicació necessària amb els diferents professionals locals.

L’anàlisi comença identificant la parcel·la i la seva situació dins del POUP de la parròquia corresponent. A continuació, cal estudiar les normes urbanístiques aplicables i les possibles restriccions específiques que afectin el terreny. L’edificabilitat real no es resumeix, per tant, en un únic coeficient. La forma del terreny, el pendent, els accessos, les infraestructures, l’entorn i determinades limitacions sectorials també poden condicionar el projecte. Un estudi de viabilitat permet creuar tota aquesta informació abans de definir el programa i la volumetria del futur edifici.

La normativa estableix procediments diferents segons la naturalesa i la importància de les obres. Algunes obres menors poden seguir una tramitació simplificada i, en determinats casos previstos per la normativa, no requerir la intervenció professional d’un tècnic. Les actuacions de més abast acostumen a exigir documentació tècnica i procediments més complets. La classificació d’una obra no s’ha de determinar únicament pel seu cost o superfície. Convé comprovar la naturalesa exacta dels treballs i els requisits del Comú corresponent abans de començar.

Una ampliació o una sobreelevació modifica el volum o la superfície d’un edifici i s’ha d’estudiar segons el POUP, la normativa de construcció i les altres regles aplicables a la parcel·la i a l’edifici existent. Abans de dissenyar la intervenció, l’arquitecte analitza, entre altres aspectes, el potencial urbanístic disponible i les limitacions tècniques de l’immoble existent. La viabilitat d’una ampliació o sobreelevació no es pot determinar, per tant, de manera general: depèn de l’edifici, la parcel·la, la parròquia i la normativa vigent en el moment de l’estudi.

Andorra disposa de normativa energètica aplicable als edificis que afecta, entre altres casos, les construccions noves, les ampliacions i determinades reformes d’edificis existents. Segons el projecte, el disseny pot integrar aspectes relacionats amb l’aïllament, les prestacions de l’envolupant, els sistemes de calefacció i climatització, el consum energètic i les energies renovables. En un clima de muntanya com el d’Andorra, aquestes decisions tenen una incidència important en el confort i el consum futur. Els requisits concrets s’han de verificar segons el projecte i la normativa vigent.

Sí. Poden existir programes públics destinats a donar suport a determinades actuacions de rehabilitació i millora de l’eficiència energètica. Les actuacions subvencionables, els percentatges d’ajut, els límits econòmics i els pressupostos disponibles poden variar d’una convocatòria a una altra i els ajuts no són automàtics. Abans d’incorporar una subvenció al finançament d’un projecte, cal comprovar les condicions de la convocatòria vigent i l’elegibilitat concreta dels treballs previstos.