Andorra no està entrant a la Unió Europea.
El procés actual correspon a un Acord d’associació amb la Unió Europea, que preveu una participació progressiva d’Andorra en el mercat interior europeu mantenint el Principat com a Estat no membre de la UE.
El Consell de la Unió Europea va autoritzar el juliol del 2026 la signatura i l’aplicació provisional de l’Acord. El Govern ha anunciat que la signatura tindrà lloc el 19 d’octubre del 2026 a Brussel·les, precisant que aquesta signatura no suposa per si sola l’aplicació de l’Acord a Andorra i que posteriorment continua el procés de ratificació.
Per a l’arquitectura, la qüestió més interessant no és tant saber si “Andorra entra a Europa”, sinó entendre:
quins aspectes de l’Acord poden modificar concretament la manera de projectar, rehabilitar, contractar i exercir l’arquitectura a Andorra?
En resum: cinc àmbits que afecten directament l’arquitectura
El text de l’Acord conté diversos blocs estretament relacionats amb el sector:
- reconeixement de les qualificacions dels arquitectes i altres professionals;
- prestació de serveis entre Andorra i els països de la UE;
- comportament energètic i renovació dels edificis;
- normativa tècnica, estàndards, assajos i certificació;
- contractació pública i concursos.
L’Acord no significa que tots aquests canvis apareguin el mateix dia.
Alguns disposen de períodes d’adaptació i d’altres requeriran normes, procediments o decisions d’aplicació a Andorra.
1. Canviarà la manera d’exercir com a arquitecte a Andorra?
Aquest és un dels punts més concrets de l’Acord.
El seu annex VII incorpora la Directiva europea 2005/36/CE sobre reconeixement de qualificacions professionals.
El text estableix per a Andorra un període d’adaptació de tres anys des de l’entrada en vigor de l’Acord per a aquesta directiva. Consilium Data
L’arquitectura és una de les professions específicament regulades dins del sistema europeu de reconeixement de qualificacions.
Això crea un marc comú per tractar les titulacions de professionals procedents d’Andorra i dels països de la Unió.
Però hi ha una diferència important entre reconeixement d’una qualificació i dret a exercir immediatament una professió regulada.
L’Acord no permet afirmar que qualsevol arquitecte europeu podrà començar a signar projectes a Andorra automàticament i sense formalitats.
S’hauran de definir i aplicar els procediments de reconeixement, registre, col·legiació quan correspongui i altres requisits professionals.
Per als arquitectes andorrans passa el mateix en sentit contrari.
El nou marc pot facilitar el reconeixement de les qualificacions dins del mercat interior, però no significa que desapareguin tots els requisits nacionals d’exercici.
Per al sector, una de les qüestions concretes que caldrà seguir serà, per tant:
com s’adaptarà a la pràctica l’accés a la professió d’arquitecte i quin paper tindran el COAA i l’administració en aquests procediments?
2. Serà més habitual treballar amb arquitectes, enginyers i consultors d’altres països?
L’arquitectura contemporània es desenvolupa cada vegada més mitjançant equips multidisciplinaris.
Arquitectes, enginyers d’estructures, especialistes en instal·lacions, consultors energètics, acústics, paisatgistes, dissenyadors o especialistes BIM poden intervenir en un mateix projecte.
L’annex X de l’Acord incorpora la Directiva europea 2006/123/CE relativa als serveis en el mercat interior i preveu també un període d’adaptació de tres anys des de la seva entrada en vigor. Durant aquest període, el text estableix que Andorra no haurà de mantenir ni introduir un tracte discriminatori envers els prestadors de serveis de la Unió. Consilium Data
La informació oficial d’AndorraUE dirigida a les empreses d’indústria i construcció assenyala, a més, una major facilitat prevista per oferir serveis a la UE, participar en concursos i contractar determinats perfils qualificats procedents del mercat europeu.
Això defineix un marc.
No permet encara saber com reaccionarà realment el mercat.
Serà més freqüent constituir equips francoandorrans o hispanoandorrans?
Intervindran més enginyeries europees en projectes andorrans?
Els estudis andorrans treballaran més fàcilment en projectes situats fora del país?
Són possibilitats coherents amb l’objectiu de l’Acord, però avui s’han de formular com a preguntes, no com a conseqüències adquirides.
3. Eficiència energètica: probablement un dels impactes més directes sobre el projecte
Per a un arquitecte, un dels apartats més rellevants es troba a l’annex IV dedicat a l’energia.
L’Acord incorpora la Directiva europea 2010/31/UE sobre eficiència energètica dels edificis, amb adaptacions específiques per a Andorra.
El text preveu que Andorra defineixi un objectiu nacional per avançar cap a un parc immobiliari altament eficient energèticament i descarbonitzat, amb fites indicatives per al 2030, 2040 i 2050.
També inclou l’elaboració d’una estratègia de renovació a llarg termini del parc existent. Consilium Data
Aquí les conseqüències arquitectòniques potencials són molt concretes.
Es relacionen amb:
- disseny de l’envolupant;
- aïllament tèrmic;
- comportament de finestres i tancaments;
- ponts tèrmics;
- estanquitat;
- calefacció i refrigeració;
- ventilació;
- producció d’energia;
- consum global de l’edifici;
- rehabilitació energètica del parc construït.
Això no significa que demà es modifiquin automàticament totes les condicions per obtenir una llicència a Andorra.
Tampoc permet afirmar que la normativa andorrana copiarà literalment les exigències actuals de França o Espanya.
Caldrà estudiar els textos andorrans que desenvolupin aquestes obligacions.
Però sí que existeix una direcció normativa explícita:
l’eficiència energètica i la rehabilitació del parc existent ocuparan un lloc central en l’adaptació relacionada amb l’Acord.
4. Pot la rehabilitació adquirir encara més pes?
La relació entre l’Acord i la renovació d’edificis és especialment interessant a Andorra.
Una part important del parc immobiliari existent va ser construïda sota criteris tèrmics i tècnics diferents dels actuals.
Si l’objectiu és avançar progressivament cap a edificis més eficients, la qüestió no afecta únicament l’obra nova.
Afecta necessàriament el parc existent.
El mateix annex energètic de l’Acord incorpora una estratègia de renovació a llarg termini.
Des del punt de vista arquitectònic, això planteja qüestions importants:
apareixeran noves exigències per a determinades rehabilitacions?
evolucionaran els incentius destinats a millorar envolupants i instal·lacions?
seran més freqüents les reformes que combinin redistribució interior i rehabilitació energètica?
s’exigirà progressivament més informació sobre les prestacions reals de l’edifici?
L’orientació general està documentada.
La traducció exacta en obligacions per a un propietari o per a un projecte concret encara s’haurà de comprovar en la futura normativa andorrana.
5. Materials i productes de construcció: cap a una documentació tècnica més homogènia?
L’Acord inclou també un annex II dedicat a reglamentacions tècniques, normes, assajos i certificació. L’estructura oficial de l’Acord identifica aquest àmbit com una de les matèries que Andorra haurà d’integrar dins del funcionament del mercat interior. Eur-Lex
Per a l’arquitectura, aquesta qüestió és menys visible que una modificació urbanística, però pot ser molt important a la pràctica.
Quan un arquitecte prescriu una finestra, un aïllament, una membrana, una estructura, un revestiment o un sistema constructiu, necessita poder verificar-ne les prestacions.
Això implica documentació tècnica, assajos, classes de comportament, certificacions i criteris de posada en obra.
L’Acord estableix un marc per aproximar aquests sistemes al funcionament del mercat interior.
Seria prematur afirmar exactament quin document addicional haurà de presentar un arquitecte o quin producte canviarà d’estatus.
La pregunta pertinent és una altra:
la integració progressiva del marc europeu facilitarà una lectura més homogènia de les prestacions i certificacions dels productes utilitzats a Andorra?
És un aspecte tècnic que caldrà seguir a mesura que s’actualitzin i implementin els annexos de l’Acord.
6. Concursos d’arquitectura i encàrrecs públics
Un altre impacte concret es pot trobar en la contractació pública.
L’Acord disposa d’un annex específic dedicat a aquesta matèria. La mateixa documentació oficial d’AndorraUE indica que les empreses andorranes podran accedir a licitacions als països del mercat interior dins del marc previst per l’Acord.
Per a l’arquitectura, això pot afectar especialment:
- concursos d’arquitectura;
- licitacions de serveis d’arquitectura;
- contractes d’enginyeria;
- assistència tècnica a les administracions;
- contractes públics d’obra.
Per a un estudi andorrà, podria ampliar el marc en què presentar-se a determinades licitacions europees.
Recíprocament, caldrà observar com evoluciona l’accés d’operadors europeus als concursos públics andorrans.
No tots els contractes públics passaran automàticament a funcionar com una licitació europea.
Llindars, procediments, objecte del contracte i normativa d’aplicació continuaran sent determinants.
El veritable impacte sobre l’arquitectura es coneixerà quan aquestes disposicions es tradueixin en procediments de contractació concrets.
7. El que no canvia automàticament: POUP, edificabilitat i llicències
Aquest punt és fonamental.
L’Acord d’associació no s’ha de confondre amb una nova normativa urbanística per a Andorra.
Els documents oficials de l’Acord cobreixen matèries com lliure circulació, serveis, energia, contractació pública, medi ambient o reglamentació tècnica, entre d’altres.
Això no significa que desapareguin automàticament:
- els POUP de cada Comú;
- la classificació urbanística dels terrenys;
- l’edificabilitat;
- les alçades màximes;
- les reculades;
- els usos autoritzats;
- els procediments de llicència;
- les competències urbanístiques de les administracions andorranes.
Un arquitecte continuarà havent d’estudiar la normativa territorial i comunal aplicable a cada parcel·la i cada projecte.
El que pot passar és que noves exigències derivades dels àmbits inclosos a l’Acord s’afegeixin progressivament al marc existent.
Per exemple, un projecte podria continuar tenint exactament la mateixa edificabilitat urbanística i, al mateix temps, estar sotmès en el futur a requisits tècnics o energètics diferents.
Urbanisme i reglamentació tècnica no són el mateix.
8. Per a algú que vol construir o reformar a Andorra, què canvia avui?
A dia d’avui, la resposta ha de ser prudent:
l’Acord encara no modifica automàticament un projecte privat d’arquitectura en curs.
El Govern ha indicat expressament que la signatura prevista per al 19 d’octubre no suposa per si mateixa l’aplicació de l’Acord a Andorra. Govern d’Andorra
Un projecte s’ha de continuar desenvolupant segons la normativa actualment aplicable.
Per a un propietari o promotor, no tindria sentit paralitzar una obra esperant hipotètiques futures regles europees.
En canvi, en projectes pensats a mitjà o llarg termini, pot ser pertinent seguir l’evolució de determinats àmbits, especialment:
- eficiència energètica;
- rehabilitació;
- sistemes tècnics;
- documentació de productes;
- organització d’equips professionals.
El paper de l’arquitecte serà precisament distingir el que ja és obligatori del que encara pertany a una evolució normativa futura.
9. Les veritables preguntes per a l’arquitectura andorrana
Diverses conseqüències possibles del nou acord s’esmenten sovint, però encara no es poden presentar com a fets.
És més rigorós formular-les com a preguntes:
- vindran més estudis europeus a treballar a Andorra?
- augmentarà la competència entre arquitectes?
- tindran els estudis andorrans més oportunitats fora del país?
- serà més freqüent treballar amb equips tècnics internacionals?
- canviarà el funcionament dels concursos públics d’arquitectura?
- evolucionaran les exigències sobre materials i certificacions?
- quines obligacions apareixeran per rehabilitar edificis existents?
- les noves exigències energètiques modificaran la manera de dissenyar façanes, finestres i instal·lacions?
- com evolucionaran els procediments del COAA i de les administracions andorranes?
L’Acord permet identificar els camps on es pot produir el canvi.
Encara no permet mesurar la intensitat d’aquest canvi en el mercat real.
10. El que els arquitectes hauran de seguir durant els pròxims anys
Per al sector, els anuncis polítics són únicament la primera etapa.
Els canvis realment importants apareixeran en documents molt més tècnics.
Caldrà seguir especialment:
- l’entrada en vigor efectiva de l’Acord;
- els períodes d’adaptació;
- les normes andorranes necessàries per aplicar-lo;
- el reconeixement de qualificacions professionals;
- les condicions d’exercici de l’arquitectura;
- les noves disposicions energètiques;
- l’estratègia de rehabilitació del parc existent;
- les normes tècniques i procediments de certificació;
- l’adaptació de la contractació pública;
- els canvis que puguin afectar la coordinació amb enginyers i altres especialistes.
És en aquest nivell on es podrà respondre a la pregunta realment important per a un arquitecte:
què cal dibuixar, justificar, documentar o coordinar de manera diferent en un projecte?
Una evolució del marc de l’arquitectura, no un canvi instantani
L’Acord Andorra–UE pot tenir conseqüències importants per al sector de l’arquitectura.
Però probablement no apareixeran com una ruptura sobtada.
L’impacte serà progressiu i afectarà diferents nivells: professionals, equips de projecte, eficiència energètica, rehabilitació, productes i contractació pública.
Al mateix temps, l’arquitectura a Andorra continuarà responent a condicions profundament locals: topografia, clima de muntanya, paisatge, parc construït i regulació urbanística de cada parròquia.
Per a Studio Tamy, seguir aquest procés significa precisament relacionar aquestes dues escales:
comprendre l’evolució del marc europeu sense perdre la lectura concreta del territori andorrà.
Preguntes freqüents
Andorra entra a la Unió Europea?
No. El procés actual correspon a un Acord d’associació. Andorra continuarà sent un Estat no membre de la UE.
Un arquitecte europeu podrà exercir automàticament a Andorra?
No es pot afirmar. L’Acord estableix un marc de reconeixement de qualificacions professionals, però continuaran sent necessaris procediments i requisits d’exercici.
Canviaran els POUP amb l’Acord?
L’Acord no substitueix automàticament els POUP ni les competències urbanístiques dels Comuns.
L’Acord tindrà impacte sobre l’eficiència energètica dels edificis?
Sí que hi ha un vincle directe. L’annex energètic incorpora normativa europea sobre eficiència dels edificis i preveu objectius per al parc construït i una estratègia de renovació a llarg termini.
Cal modificar avui un projecte per l’Acord?
No automàticament. Un projecte ha de complir la normativa actualment vigent. Les futures obligacions s’hauran de verificar quan siguin efectivament adoptades i aplicables.