Les etapes d’un projecte d’arquitectura en Andorra
Construir un xalet, transformar una casa o reformar un pis no comença amb l’obra.
Abans cal entendre el lloc, estudiar la viabilitat urbanística i definir les necessitats del projecte. Alhora, convé integrar des del principi el pressupost, les qüestions tècniques i els tràmits administratius.
A Andorra, aquesta preparació és especialment important. El pendent, els accessos, el clima i les condicions urbanístiques poden influir profundament en el projecte.
Per això, un procés ben estructurat permet prendre les decisions importants en el moment adequat. A més, redueix les qüestions que caldrà resoldre amb urgència durant l’obra.
1. Entendre el terreny o l’edifici existent
Tot projecte parteix d’una situació concreta.
En una obra nova analitzem la topografia, l’orientació, l’assolellament, les vistes i els accessos. També estudiem la relació amb les parcel·les i construccions veïnes.
En muntanya, pocs metres de desnivell poden modificar considerablement un projecte. El pendent condiciona els nivells, els moviments de terres, els murs de contenció i l’accés dels vehicles.
En una reforma, l’anàlisi és diferent. Primer cal entendre l’estructura, les circulacions, les instal·lacions i l’estat general de l’edifici.
A més, convé identificar els elements que val la pena conservar. Una estructura existent, una bona orientació o una determinada relació amb el paisatge poden esdevenir punts de partida del nou projecte.
Per tant, aquesta primera fase encara no consisteix a dibuixar una solució. Serveix per entendre amb què treballem.
2. Comprovar la viabilitat urbanística
Abans de desenvolupar el disseny, cal determinar què permet realment la parcel·la o l’edifici.
El sistema urbanístic andorrà combina la legislació nacional amb els plans d’ordenació de cada parròquia. El portal oficial d’Ordenament Territorial i Urbanisme del Govern d’Andorra permet consultar el marc general i la normativa de construcció.
Després, cada parcel·la s’ha d’analitzar segons el POUP corresponent i les seves condicions particulars.
Aquesta comprovació pot afectar l’edificabilitat, l’ocupació, les alçades, les distàncies als límits, els usos permesos o determinades condicions específiques del terreny.
Així mateix, alguns emplaçaments necessiten estudis complementaris. El Govern disposa d’una regulació específica sobre actuacions que modifiquen el terreny i sobre estudis geològics i geotècnics.
Fer aquestes comprovacions al principi evita desenvolupar durant setmanes una solució que després s’hagi de modificar.
3. Definir el programa i el pressupost
Un cop entès el potencial del lloc, cal definir què es vol construir.
El programa transforma les necessitats del client en espais i relacions concretes.
Quantes habitacions calen? Com s’ha de relacionar la cuina amb la sala d’estar? Cal un despatx? Es vol incorporar una zona de benestar? Quina importància tindran les terrasses, l’emmagatzematge o el mobiliari a mida?
Tanmateix, el programa no es pot desenvolupar independentment del pressupost.
El pressupost no hauria d’aparèixer únicament al final del disseny. Al contrari, ha de formar part del procés des de les primeres decisions.
Així, superfície, arquitectura, materials, solucions tècniques i nivell d’acabat poden evolucionar de manera coherent amb els recursos disponibles.
4. L’esbós: explorar abans de decidir
Les primeres fases de disseny serveixen per explorar possibilitats.
Per això, no busquem immediatament una imatge definitiva. Primer estudiem diferents maneres d’organitzar el projecte.
Analitzem els espais, els volums, les circulacions, la llum i la relació amb el paisatge. També podem comparar diferents implantacions o distribucions.
Els plànols i les seccions permeten comprovar les dimensions. Els croquis i les referències ajuden a definir una atmosfera. Per la seva banda, les maquetes i les visualitzacions faciliten la comprensió dels volums.
A Studio Tamy reunim aquesta recerca en el nostre Quadern d’esbós. Aquest document recull el procés que condueix progressivament cap a una solució arquitectònica.
Per tant, l’objectiu d’aquesta fase no és produir ràpidament una imatge atractiva. Es tracta de prendre les principals decisions arquitectòniques abans d’avançar cap a etapes més tècniques.
5. Desenvolupar el projecte amb precisió
Quan la direcció general és clara, comença un treball molt més detallat.
Es precisen les dimensions. A més, es defineixen els materials, les fusteries, la il·luminació, els revestiments i les solucions constructives.
Al mateix temps, cal coordinar els diferents aspectes tècnics.
Estructura, calefacció, ventilació, electricitat, fontaneria o domòtica no s’haurien d’afegir al projecte al final. S’han d’integrar dins de l’arquitectura.
Aquesta coordinació encara pren més importància quan es busca un nivell d’acabat precís.
Una sortida de ventilació mal situada pot interferir amb una fusteria. De la mateixa manera, una instal·lació elèctrica definida massa tard pot afectar el mobiliari o la il·luminació.
Per això, intentem resoldre aquestes interfícies abans de l’obra.
El desenvolupament pot arribar fins als detalls de fusteria, el mobiliari integrat, les juntes entre materials o determinats elements d’il·luminació.
Tot i que poden semblar decisions petites, influeixen directament en la qualitat de l’espai construït.
6. Preparar les autoritzacions administratives
El procediment administratiu depèn del tipus d’intervenció.
A Andorra, els Comuns tramiten les autoritzacions urbanístiques corresponents. Cada parròquia disposa dels seus serveis i procediments.
Per exemple, el servei de Propietat i Urbanisme del Comú d’Andorra la Vella diferencia tràmits d’obra nova, reforma, ampliació, moviments de terres o primera ocupació.
El marc administratiu també diferencia entre obres majors i obres menors. Les intervencions de més entitat requereixen la participació dels professionals habilitats i la documentació tècnica corresponent.
Per tant, una reforma interior limitada i la construcció d’un xalet no segueixen necessàriament el mateix procediment.
A més, els requisits poden variar segons la naturalesa exacta del projecte, la parcel·la i la parròquia. Convé confirmar-los abans de preparar l’expedient definitiu.
7. Consultar les empreses i precisar el cost
Abans d’iniciar l’obra, cal transformar el projecte en documentació prou precisa perquè les empreses el puguin valorar.
Els plànols generals no sempre són suficients.
Per això, quan el projecte ho requereix, incorporem detalls constructius, definicions de materials i especificacions.
Aquesta precisió compleix dues funcions. En primer lloc, permet que les empreses entenguin millor què han d’executar. En segon lloc, facilita la comparació entre les diferents ofertes.
D’aquesta manera, es redueixen les zones d’interpretació.
A més, la consulta permet confrontar el projecte amb els preus proposats per les empreses. Si apareixen desviacions importants, encara som a temps d’estudiar alternatives.
Modificar una solució sobre un plànol acostuma a ser molt més senzill que fer-ho quan el material ja està encarregat o els treballs han començat.
8. Preparar l’obra abans de començar
Una obra ben organitzada comença abans del primer dia de treballs.
Cal establir una seqüència d’execució, coordinar les empreses i identificar les decisions pendents.
A més, alguns elements tenen terminis llargs de fabricació o subministrament.
Això pot passar amb fusteries, pedra, determinats equipaments, cuines o mobiliari fabricat a mida.
Per tant, la planificació ha de relacionar les decisions de projecte, les comandes i l’execució.
Aquesta preparació no elimina tots els imprevistos. Tanmateix, evita que decisions previsibles bloquegin innecessàriament l’avanç de l’obra.
9. Fer el seguiment de l’execució
Fins i tot un projecte molt desenvolupat necessita seguiment durant l’obra.
Apareixen noves preguntes. Alhora, les empreses han de coordinar les seves intervencions.
En una reforma, la incertesa pot ser més gran. Algunes condicions de l’edifici només es descobreixen després d’una demolició o d’obrir determinats elements existents.
Per això, durant l’execució cal comprovar els treballs i resoldre les interfícies entre els diferents oficis.
També pot ser necessari validar mostres, materials o detalls abans de la seva instal·lació definitiva.
L’objectiu no consisteix únicament a comprovar que l’obra avança.
Es tracta de mantenir la coherència arquitectònica del projecte mentre es respon a les condicions reals de la construcció.
10. Recepció i finalització
Quan acaben els treballs comença una última fase de control.
La recepció permet identificar les possibles reserves i comprovar posteriorment que s’han corregit.
A més, determinades operacions requereixen tràmits administratius relacionats amb la finalització i l’habitabilitat.
El Govern estableix procediments específics per a la cèdula d’habitabilitat i altres documents d’habitabilitat. La informació es pot consultar a la documentació oficial del Govern d’Andorra.
Per tant, la finalització material de l’obra no sempre coincideix exactament amb el tancament administratiu del projecte.
Projectar millor per construir millor
Molts problemes que apareixen durant una obra provenen, en realitat, de decisions preses massa tard.
Un material encara sense definir, una instal·lació mal coordinada o un detall sense estudiar poden provocar modificacions, retards o costos addicionals.
En canvi, desenvolupar prou el projecte permet traslladar moltes d’aquestes decisions a la fase de disseny.
Sempre hi haurà imprevistos. En rehabilitació, a més, formen part de la naturalesa mateixa del treball sobre un edifici existent.
Per això, l’objectiu no és prometre que tot es pot anticipar.
L’objectiu és reduir les incerteses evitables per gestionar millor aquelles que no es poden preveure.
Aquesta continuïtat entre anàlisi, arquitectura, tècnica, pressupost i obra permet transformar progressivament una intenció en un projecte construït coherent.