Sala de restaurant amb parets i bancs entapissats de verd profund, il·luminació indirecta i projeccions de llum texturades.

Cuina i arquitectura: l’art de transformar la matèria en experiència

Cuina i arquitectura: dos oficis amb condicionants i temporalitats molt diferents, però que comparteixen una mateixa curiositat per la matèria, una passió per l’experimentació i una recerca comuna de l’emoció. Aquests paral·lelismes nodreixen la nostra manera de projectar i revelen allò que fa tan particular el nostre ofici d’arquitectes.

Una mateixa curiositat per la creació

Ens fascina la manera com alguns cuiners entenen el seu ofici.

El seu coneixement dels productes, el domini de les tècniques, l’exigència en els detalls, però sobretot la llibertat d’explorar, de qüestionar pràctiques establertes i de descobrir noves possibilitats.

Un xef pot dedicar hores a un ingredient quotidià, estudiar-ne les propietats i experimentar amb diferents transformacions fins a revelar qualitats insospitades.

El que ens interessa no és només el resultat, sinó el camí que hi condueix: les proves, els errors, les descobertes i aquella curiositat que ens empeny a mirar d’una altra manera allò que crèiem conèixer.

En aquesta manera de treballar hi reconeixem inquietuds que ocupen un lloc important en la nostra pràctica arquitectònica.

Nosaltres també treballem amb matèries, tècniques, condicionants i sensacions. Busquem relacionar-los, trobar equilibris i crear alguna cosa que vagi més enllà de la simple suma dels seus components.

La gastronomia contemporània ens inspira precisament perquè demostra fins a quin punt una disciplina pot evolucionar quan el coneixement i la llibertat creativa s’alimenten mútuament.

Cuiner treballant en una cuina oberta contemporània, amb taulell de fusta, campana d'acer inoxidable i il·luminació càlida.
El gest culinari al centre de l’experiència arquitectònica.

Transformar la matèria, experimentar

A la cuina, un ingredient mai no queda limitat al seu estat inicial.

Una pastanaga es pot menjar crua, rostida, fermentada o deshidratada. Segons la tècnica utilitzada, la seva textura, el gust i fins i tot la manera com la percebem canvien profundament.

La matèria primera continua sent la mateixa. Són les transformacions les que en revelen les possibilitats.

Aquest enfocament connecta directament amb la nostra relació amb els materials.

En arquitectura disposem d’una gran varietat de matèries i productes, però sovint els abordem a partir d’usos i acabats predefinits. Seleccionem una fusta, una pedra o un metall comparant-ne les característiques, els colors i les prestacions.

Aquest coneixement és indispensable, però només representa una part de les possibilitats que ofereix la matèria.

Ens agrada entendre els materials no només com a productes que cal seleccionar, sinó com a matèries que podem explorar.

En una prova d’acabat de fusta, per exemple, vam experimentar amb un procediment molt senzill que combinava suc de llimona amb la cara abrasiva d’una esponja de cuina. L’objectiu era treballar la superfície d’una manera diferent del poliment convencional, buscant una pàtina mat, rugosa i orgànica, propera a l’aspecte d’una fusta envellida de manera natural.

El que ens agrada d’aquesta experiència és que no requereix necessàriament productes sofisticats ni tècniques complexes. Dos elements quotidians, que difícilment associaríem amb l’acabat d’un material arquitectònic, es converteixen en eines d’experimentació.

Del dibuix a la matèria

En la nostra pràctica, aquesta recerca continua a través del diàleg amb els artesans.

Concebem i dibuixem detalls arquitectònics que sovint acabem afinant amb les persones que els executaran. Una conversa sobre una unió, una limitació de fabricació o un coneixement específic d’un material poden fer evolucionar una solució.

També fem prototips i proves d’acabats, comparem lasurs, coloracions en massa, textures i combinacions de materials per trobar l’equilibri que busquem.

Aquests matisos són de vegades impossibles d’apreciar plenament en una imatge digital. Cal observar les mostres, manipular-les i confrontar-les amb la llum i amb la resta de materials.

Aquesta manera de treballar s’assembla a la del cuiner que ajusta una preparació fins a trobar-ne l’equilibri.

En tots dos casos, la precisió neix tant del coneixement com de l’experiència.

Experimentar no vol dir buscar sistemàticament la novetat. Vol dir conservar prou curiositat per no quedar-nos amb la primera solució coneguda.

Gran taula de restaurant amb sobre corb de pedra clara vetejada i suports esculpits de fusta fosca.
La trobada entre la pedra i la fusta dona forma a una peça de mobiliari singular.

Cuina i arquitectura: compondre una experiència sensorial

Avui descobrim bona part de l’arquitectura a través de fotografies. Ens permeten mostrar volums, materials i composicions. Però només expliquen una part de l’experiència d’un lloc.

L’arquitectura no és només una cosa que es mira. Es recorre, es toca, s’escolta i se sent.

Les termes de Vals, projectades per Peter Zumthor a Suïssa, representen especialment bé aquesta dimensió sensorial.

En aquest edifici, la pedra, l’aigua i la llum no són simplement elements d’una composició arquitectònica. Participen directament en l’experiència del visitant.

El contacte del cos amb la pedra, els canvis de temperatura entre les piscines, el so de l’aigua que ressona dins dels volums, els passos entre l’ombra i la llum: tots els sentits entren en joc.

L’espai es descobreix progressivament, a través del moviment i del cos. L’arquitectura es converteix en una experiència en si mateixa.

Trobem aquesta mateixa idea en la gastronomia.

Un àpat no es resumeix al gust. Hi intervenen les olors, les textures, les temperatures, els colors, els sons i fins i tot les expectatives que precedeixen l’arribada d’un plat.

Un xef compon amb aquestes sensacions. Juga amb els contrastos, les transicions i les sorpreses. Pot buscar un equilibri subtil o provocar una ruptura.

L’arquitectura té aquesta mateixa capacitat.

La sensació d’amplitud d’un espai pot intensificar-se després de passar per un volum més estret. Un material suau adquireix una altra dimensió al costat d’una superfície rugosa. La llum natural es pot tornar especialment intensa després de travessar un espai fosc.

Ens agrada concebre llocs on les sensacions es construeixen les unes en relació amb les altres, on cada element contribueix a una experiència de conjunt.

Primer pla d'una taula de fusta massissa amb vores irregulars, coberts metàl·lics, espelmes i una composició vegetal.
La textura de la fusta i la llum de les espelmes creen una experiència íntima i sensorial.

El restaurant, més enllà del plat

En un restaurant, aquesta relació esdevé especialment interessant.

La cuina i l’arquitectura participen en un mateix moment. La llum, l’acústica, les proporcions de la sala, el mobiliari, els materials o la relació amb el paisatge influeixen en la manera com percebem un àpat.

Però l’arquitectura també ha d’entendre què passa darrere del plat.

El funcionament d’una cuina professional es basa en una organització precisa, uns recorreguts, uns gestos i una coordinació constant. La qualitat d’aquests espais influeix directament en les condicions de treball i, finalment, en l’experiència del comensal.

Trobem una certa bellesa en aquelles organitzacions que semblen naturals de tan ben pensades com estan.

Un bon restaurant no és simplement un decorat que acull una cuina. Neix del diàleg entre una visió gastronòmica, una organització del treball i una experiència espacial.

L’arquitectura, una intimitat compartida

Hi ha, però, una diferència fonamental entre l’ofici de cuiner i el d’arquitecte, especialment pel que fa a la llibertat creativa.

Quan triem un restaurant, hi anem per descobrir la cuina d’un xef, la seva sensibilitat i la seva interpretació dels productes.

Li concedim una forma de confiança. Difícilment se’ns acudiria entrar a la seva cuina per demanar-li que modifiqués l’acidesa d’una salsa o que substituís un ingredient segons les nostres preferències.

Precisament hi anem a buscar una mirada diferent de la nostra.

La relació entre l’arquitecte i el seu client és diferent.

Un projecte arquitectònic sovint neix d’una necessitat concreta, de vegades profundament íntima.

Una família ens ve a veure per imaginar el seu futur espai de vida. Ens parla dels seus hàbits, dels fills, de les relacions, dels desitjos i de com imagina el seu futur.

A través d’aquestes converses, entrem en una part de la seva intimitat.

No concebem simplement un edifici o una distribució d’habitacions. Intervenim en l’entorn on unes persones construiran una part de la seva vida.

L’arquitectura és una intimitat compartida.

Neix de la trobada entre les aspiracions d’un client i la sensibilitat de l’arquitecte.

Evidentment, el projecte ha de respondre a necessitats reals i a condicionants tècnics, econòmics i funcionals. Però el nostre paper no s’acaba en aquesta resposta pragmàtica.

De vegades, un client busca simplement una casa que funcioni. L’arquitecte li pot descobrir una manera d’habitar que no havia imaginat.

Una llum que transforma el dia a dia, un espai que afavoreix la convivència, una organització que renova la manera com els membres d’una família es troben o preserven la seva intimitat.

L’arquitectura té aquesta capacitat particular de donar forma concreta a aspiracions que no sempre s’expressen amb claredat.

La llibertat creativa es construeix amb confiança

Aquesta relació és una de les grans riqueses del nostre ofici, però també planteja la qüestió de la llibertat creativa.

A diferència del cuiner, l’arquitecte sovint treballa amb persones que ja tenen una imatge força precisa del resultat que volen obtenir.

Aquesta implicació és natural: un projecte arquitectònic representa una inversió important i compromet durant molts anys les persones que l’habitaran.

La nostra feina consisteix, doncs, a construir una relació de confiança, escoltar, comprendre, però també qüestionar allò que sembla evident i obrir noves possibilitats.

No entenem l’arquitecte com un simple executor encarregat de donar forma a una solució ja definida.

Aporta la seva mirada, l’experiència i la sensibilitat, no per imposar una visió personal, sinó per enriquir la del client.

És en aquest equilibri entre escolta i llibertat creativa que neixen els projectes més singulars.

La confiança permet que l’arquitectura superi la simple resposta a una necessitat i es converteixi en una experiència personal, sensible i duradora.

La creació com a trobada

La cuina i l’arquitectura continuen sent dues disciplines molt diferents, amb eines, condicionants i temporalitats propis.

Però en la gastronomia hi trobem una curiositat, una llibertat de recerca i una atenció a la matèria que connecten profundament amb la nostra manera de treballar.

A Studio TAMY ens agrada enriquir la nostra reflexió a través del contacte amb altres disciplines creatives.

La cuina, l’art, l’artesania i el disseny ens ofereixen oportunitats per qüestionar els nostres hàbits, ampliar la mirada i explorar noves maneres de projectar.

El que ens interessa de la trobada amb els cuiners no és només entendre com imaginen els seus restaurants.

És descobrir la seva manera de crear, la relació que estableixen amb la matèria, els mètodes de recerca i aquella sensibilitat particular que els porta a transformar ingredients en experiències.

I compartir, alhora, la nostra mirada sobre l’espai, els materials, els usos i la intimitat dels llocs.

Perquè estem convençuts que les idees més interessants sovint neixen de la trobada entre sensibilitats diferents.

La gastronomia ens recorda la importància de l’experimentació i de la llibertat creativa.

L’arquitectura hi afegeix una dimensió pròpia: la d’una creació que s’inscriu en el temps, en un territori i en la vida singular de les persones per a les quals ha estat concebuda.

Dues maneres de treballar la matèria, dues formes de provocar una emoció i una mateixa convicció: la creació pren tot el seu sentit quan transforma la nostra manera de viure una experiència.


Studio TAMY — Arquitectura i interiorisme — Andorra

Per aprofundir-hi: Chefs et architectes : comment repenser le restaurant — Guia Michelin (en francès).

La nostra visió: Studio TAMY — Arquitectes a Andorra.

Parla'ns del teu projecte

Correu electrònic

project@studio-tamy.com

Adreça

Ctra. Mas de Ribafeta, 17
Edifici BON SOL
AD400 Arinsal

Desplaça cap amunt