Aquesta setmana, a Studio Tamy hem canviat durant uns dies els plànols, les pantalles i les mostres de materials per pedres, eines i treball sobre el terreny.
Hem participat en la vuitena edició de la formació en la tècnica de construcció en pedra seca, organitzada a Andorra pel Departament de Patrimoni Cultural i el Centre de Formació al Llarg de la Vida dins del projecte europeu PETRA. Aquest primer nivell està dedicat a comprendre els principis de la tècnica i a construir un mur des de la base.
Per a nosaltres, no es tracta únicament d’aprendre una tècnica constructiva.
És també una manera d’entendre millor el territori on treballem.
La pedra seca forma part del patrimoni construït d’Andorra i ha modelat durant segles el seu paisatge. Murs, feixes, camins, tancats ramaders, cabanes i conjunts pastorals expliquen una manera de construir directament vinculada a la muntanya, als materials disponibles i a les necessitats de les persones que habitaven i treballaven aquest territori.
1. Què és exactament la construcció en pedra seca?
El principi sembla senzill: construir amb pedra sense utilitzar morter per unir les peces.
La realitat és molt més precisa.
L’estabilitat prové de la selecció de les pedres, de la seva col·locació, de la geometria, del contacte entre unes i altres i de la manera com les càrregues es transmeten cap al terreny.
No es tracta d’apilar pedres.
Cal observar cada peça, entendre’n la forma, trobar-ne la posició i aconseguir que participi en l’equilibri general del mur.
La mateixa descripció de la tècnica de la pedra seca del Patrimoni Cultural insisteix en aquest principi: la resistència s’obté mitjançant el treball i l’encaix de les pedres i l’aprofitament de la gravetat.
Treballar físicament amb el material permet comprendre una cosa que sobre un dibuix pot semblar abstracta: cada pedra condiciona la següent.
2. Una tècnica que ha construït el paisatge d’Andorra
La pedra seca està estretament vinculada a les activitats històriques del país: agricultura, ramaderia i, en determinats àmbits, indústria del ferro.
No s’utilitzava com un recurs decoratiu. Responia a necessitats molt concretes.
Els murs permetien dividir parcel·les i controlar el bestiar. Els marges sostenien el terreny i formaven feixes cultivables. Els camins facilitaven el desplaçament per la muntanya. Les cabanes oferien refugi i espais de treball.
L’Arxiu Nacional d’Andorra ha documentat la importància d’aquestes construccions en la transformació del paisatge. Quilòmetres de murs i estructures van acabar configurant tant els fons de vall com els paisatges d’alta muntanya.
L’arquitectura apareix aquí com una conseqüència directa del territori i de l’ús.
3. Murs, pletes, feixes, cabanes, camins i ponts
La mateixa lògica constructiva pot adoptar formes molt diferents.
A Andorra trobem murs de tanca destinats a separar terrenys o contenir el bestiar; pletes per agrupar els ramats; murs de contenció i feixes que permeten adaptar els pendents a usos agrícoles; cabanes pastorals; camins i paviments de pedra.
Les formacions de pedra seca desenvolupades a Andorra han abordat precisament la construcció i restauració de murs, cabanes, camins i fins i tot estructures com ponts, mostrant la diversitat d’aplicacions de la tècnica.
La pedra també és molt present en l’arquitectura tradicional andorrana. Convé, però, distingir entre construcció en pedra i construcció en pedra seca.
Molts edificis tradicionals utilitzen maçoneria amb morter i no pertanyen estrictament a aquesta última tècnica.
4. Què és un orri?
El terme apareix sovint quan es parla del patrimoni d’alta muntanya andorrà.
Un orri no designa simplement una petita cabana.
Històricament és un conjunt d’estructures relacionat amb l’explotació de ramats, especialment ovins i caprins, i amb activitats com la munyida i l’elaboració de formatge.
Les investigacions arqueològiques realitzades a la Vall del Madriu-Perafita-Claror mostren conjunts que poden combinar cabanes, pletes, corrals i munyidores, corredors pels quals es feia passar progressivament el bestiar.
Els Orris de Setut, Emportona, Encenrera o Estany Forcat mostren com aquestes construccions formaven autèntics sistemes productius de muntanya, i no objectes aïllats.
Entendre aquesta diferència ajuda a llegir el paisatge d’una altra manera.
5. Per què es pot mantenir dret un mur sense morter?
Precisament perquè la construcció no depèn d’un material que “enganxi” les pedres.
Un mur de pedra seca treballa mitjançant massa, gravetat, geometria i fregament.
Els estudis sobre les estructures de pedra seca de les valls d’Andorra permeten entendre la varietat i la lògica constructiva d’aquests elements.
Els murs poden utilitzar dos paraments de pedra vinculats entre si, peces que connecten les dues cares i un nucli interior correctament construït. En els murs de contenció, la geometria i la inclinació del parament ajuden a resistir l’empenta del terreny.
La col·locació també ha d’evitar la continuïtat de juntes febles i repartir correctament les càrregues.
A les cabanes apareixen solucions encara més sofisticades. Algunes cobertes tradicionals utilitzen la falsa cúpula, aproximant progressivament les filades fins a tancar l’espai. Les Cabanes del Castellar conserven a Andorra exemples d’aquest principi constructiu.
Una tècnica aparentment elemental conté, en realitat, molta geometria i coneixement estructural.
6. Una construcció adaptada a la muntanya
La pedra seca té una altra característica especialment interessant: la seva relació amb l’aigua.
A diferència d’un mur completament impermeable, les juntes permeten el pas i el drenatge d’una part de l’aigua.
En terrenys agrícoles i de muntanya, els murs ajuden a estabilitzar els sòls, limitar l’erosió i gestionar l’escorrentia.
El Departament de Patrimoni Cultural també destaca la seva contribució a la biodiversitat i la capacitat d’integrar-se en el paisatge utilitzant materials disponibles a l’entorn.
Molt abans que parléssim de construcció sostenible, aquesta arquitectura ja responia a una lògica molt directa:
utilitzar un material disponible a prop, transformar-lo el mínim possible i col·locar-lo de manera que pugui treballar durant dècades.
7. Patrimoni, però també coneixement viu
L’any 2018, la UNESCO va inscriure l’art de construir en pedra seca i els coneixements associats a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
El 2024, la UNESCO va ampliar oficialment aquesta inscripció per incorporar Andorra, juntament amb altres nous països participants.
L’elecció del patrimoni immaterial és significativa.
El que es protegeix no són únicament els murs existents.
També es protegeix el coneixement necessari per construir-los, mantenir-los, reparar-los i transmetre la tècnica.
Per això la formació té un paper essencial.
Iniciatives com Primera Pedra i, actualment, el projecte europeu PETRA i les formacions vinculades a la pedra seca participen precisament en la documentació, conservació i transmissió d’aquest patrimoni.
8. Què pot aprendre l’arquitectura contemporània de la pedra seca?
Treballar avui amb pedra seca no significa intentar reproduir literalment l’arquitectura del passat.
L’interessant és comprendre per què funciona.
La tècnica parla d’economia de mitjans, coneixement del material, adaptació al relleu, drenatge, durabilitat i capacitat de reparació.
També demostra que una construcció pot pertànyer profundament a un lloc sense necessitar un gest formal espectacular.
Aquestes idees continuen sent actuals.
En un projecte contemporani a Andorra, conèixer la pedra seca pot ajudar a pensar un mur de contenció, un límit de parcel·la, un accés, un jardí o una intervenció paisatgística.
En altres casos, la tècnica no serà la solució adequada.
L’objectiu no és utilitzar pedra seca en tots els projectes, sinó saber reconèixer quan té sentit fer-ho i com s’ha de fer correctament.
9. Aprendre amb les mans canvia la manera de projectar
Com a arquitectes, estem acostumats a representar materials mitjançant plantes, seccions, detalls i especificacions.
Construir introdueix una altra escala de comprensió.
El pes d’una pedra, la irregularitat de les seves cares, la dificultat per trobar un bon suport o la importància d’una peça col·locada vint centímetres més avall s’entenen d’una altra manera quan s’experimenten directament.
Aquesta relació entre dibuix i execució ens sembla fonamental.
No pretenem substituir el coneixement dels artesans especialitzats.
Al contrari.
Conèixer millor la tècnica permet dialogar amb ells amb més precisió, projectar detalls més coherents i entendre millor les conseqüències d’una decisió dibuixada.
10. Formar-se per projectar des d’Andorra
Studio Tamy desenvolupa la seva pràctica des d’Andorra.
Per a nosaltres, treballar aquí implica alguna cosa més que aplicar un projecte a una parcel·la situada dins de les fronteres del país.
Significa conèixer el clima, la topografia, els materials, les tècniques i la cultura constructiva que han donat forma al territori.
La formació en pedra seca forma part d’aquest procés.
No busquem reproduir una imatge tradicional de manera literal.
Ens interessa comprendre els principis que hi ha al darrere per poder decidir, projecte a projecte, què mereix conservar-se, què es pot reinterpretar i què ens pot ensenyar avui l’arquitectura vernacla.
Construir un mur durant una setmana no converteix un arquitecte en marger.
Però canvia la manera de mirar el següent mur.
I, per a nosaltres, aquesta mirada també forma part del projecte.
Preguntes freqüents
Què significa construir en pedra seca?
Significa construir mitjançant la selecció i col·locació de pedres sense utilitzar morter com a material d’unió. L’estabilitat s’obté mitjançant la geometria, el contacte entre les peces, la gravetat i una disposició correcta del conjunt.
Què és un orri a Andorra?
Un orri és un conjunt pastoral de muntanya relacionat històricament amb l’explotació de ramats, especialment amb la munyida i la producció de formatge. Pot integrar cabanes, corrals, pletes i munyidores.
La pedra seca encara s’utilitza avui?
Sí. A més de la restauració del patrimoni existent, es pot utilitzar en obra nova, paisatgisme, murs, camins i altres intervencions quan les condicions del projecte i del lloc són adequades.
La pedra seca d’Andorra està reconeguda per la UNESCO?
Sí. L’art de la construcció en pedra seca va ser inscrit inicialment per la UNESCO el 2018 i la inscripció es va ampliar el 2024 per incorporar oficialment Andorra.